Avui
entrevistem en Litus, músic i actor de Terrassa actualment establert
a Madrid, que visita casa seva, entre d’altres coses, per a
oferir-nos un concert amb sorpreses a la Nova Jazz Cava en dia 2 dejuny.
Comencem
pel començament: Com et vas iniciar en el món de la música?
-
Doncs vaig començar amb la música
als 12 anys, vaig començar a tocar la guitarra ajudat pel meu pare.
Però jo crec que el gust per la música, la fascinació per la
música, ve d’abans, quan els meus pares els caps de setmana
quedaven amb els amics, i a les sobretaules el meu pare sempre treia
la guitarra i començaven a cantar tots. Jo era petit i al·lucinava
veient com s’ho passaven de bé, i jo volia passar-m'ho igual de
bé!
A
part de la guitarra toques més instruments, oi?
-
Doncs a
part de la guitarra toco
el piano, i toco una mica la bateria i el baix. Em sento còmode tant
amb la guitarra com amb el piano, però vaig començar tocant la
guitarra, o sigui que suposo que la
meva manera de tocar més natural em surt a través de la guitarra.
Des
dels teus inicis amb «Mutis» fins ara, quina ha estat la teva
evolució com a músic?
-
Els Mutis van ser la meva escola, va
ser una època meravellosa, és una experiència molt bonica muntar
un grup en l’adolescència, tant per tot el que aprens musicalment
com pel que aprens humanament. Unir persones en un fi comú, que
volen arribar a fer una cosa ben feta, junts, el treball en equip...
Són coses molt boniques que vaig aprendre en aquella època. I dels
Mutis fins ara he viscut moltíssimes coses. Jo crec que, parlant del
meu projecte personal, he anat afinant la punteria cada cop una mica
més, i coneixent-me molt més a mi mateix, evidentment evolucionant,
però també de vegades, més enllà de que cada cop saps més coses,
penso que és molt important
conèixer-se a un mateix. A
través d’aquella arrel que hi havia als Mutis, arribar
molt més enllà.
El
teu últim treball és «Miércoles 14», com el descriuries
musicalment?
-
«Miércoles 14» és un disc ambiciós
pel que fa a composició, és un disc en
el qual vaig
voler continuar la línia que vam començar amb «Autoreverse», és
a dir, continuar amb aquest soul que ens ha funcionat tant bé
aquests anys, on la secció de metalls té molt de pes; però alhora
vaig voler obrir una finestra nova cap a coses més arriscades, i
també hi ha una part del disc amb un tipus d’harmonies una mica
més obscures, on enlloc dels metalls apareix el quartet de corda. El
disc és aquesta barreja, una part continuista i una part que s’obre
a mons nous.
Normalment
els àlbums porten el nom d’un des temes que inclouen, però tu no
tens cap tema amb el nom «Miércoles 14», com és això?
-
A mi m’agrada fer els discs amb un
concepte que m’ajuda a fer de eix entre totes les cançons, entre
totes les idees que vaig tenint. D’alguna manera també és una
brúixola, els títols em
serveixen de brúixola quan estic fent les cançons, per saber si em
dirigeixo allà on jo volia, i també per trobar-me quan estic
perdut. De vegades també per abandonar aquesta brúixola i
llençar-me a coses noves i més arriscades. No hi ha cap cançó que
es digui «Miércoles 14», però sí que hi ha un tema,
«Hipermetropía», on hi apareix aquest concepte.
A
la nota de premsa pel concert del 2 de juny a La Nova Jazz Cava
s’anuncia el final d’una etapa, que suposo que indica l’inici
d’una altra. Quines diferències notarem en aquesta nova etapa?
-
El concert del 2 de juny a la NovaJazz Cava de Terrassa serà molt especial per què d’alguna manera
s’acaba una etapa que va començar fa més de cinc anys, quan vaig
anar a viure a Madrid i vaig conèixer els músics que m’han
acompanyat durant aquest temps. Com comentava abans, en aquell moment
vam començar un soul a través de la secció de metalls i a través
d’una base rítmica molt potent. El dia dos de juny volem celebrar
tot el que ha passat aquests cinc anys i fer un repàs de les cançons
més potents, i les que més tenen a veure amb aquest soul i amb
aquest punt més «desgarrat» de la meva veu.
Explica’ns
una mica la teva experiència a la banda de Paul Carrack.
-
L’experiència amb en Paul Carrack
va ser meravellosa. Sempre
dic que va ser una carambola. Vaig tenir la gran sort de començar
gairebé per casualitat en un concert al Palau de la Música de
València, per què en Paul Carrack havia de presentar un disc nou
allà, i els seus músics no podien anar-hi tocar aquell dia. Es va
muntar una banda amb músics d’aquí, i a ell li va agradar tant
l’experiència, el toc que li donàvem a les seves cançons, que
vam estar cinc anys tocant amb ell. Sempre
que feia gires espanyoles anàvem amb ell. Per mi ha estat de les
coses més boniques que m’han passat a la meva carrera.
Tinc
entès que el teatre és també un punt fort a la teva vida, com
influencia el teatre a la teva música, o als teus concerts?
-
Doncs sí, ara fa uns anys, en fa
tres, o una mica més, em van trucar per fer un musical, després
d’aquell me’n va sortir un altre, i després una obra de teatre;
i ja tinc dos projectes més pel futur relacionats amb el teatre. La
veritat és que n’estic
encantat, és una finestra nova que no esperava que s’obrís mai,
realment va ser una sorpresa per mi, però m’encanta fer-ho. He
descobert que m’agrada molt més del que jo podia esperar, i en els
concerts incloc petits matisos del que he anat aprenent en aquesta
etapa teatral. Evidentment segueixen sent
concerts, però sempre hi ha petites dosis teatrals que es noten en
la meva actitud i en petits luxes que em permeto de tant en tant, com
incloure sorpreses en
els meus concerts. El dos de juny també passarà, però no ho vull
explicar per què vull que sigui una sorpresa!
En
portes molts de concerts a l’esquena, però, quin és el que no et
pots treure del cap?
-
Home, ara m’ha vingut al cap aquell
concert del que parlava abans. El concert al Palau de la Música amb
en Paul Carrack, doncs va ser meravellós. També recordo un concert
a Caracas, Venezuela, on hi vaig anar amb l’anterior disc per que
va estar sonant a moltes ràdios d’allà, va tenir molt èxit, i
recordo el Teatro Nacional de Caracas ple, cantant les meves cançons.
És una cosa que no oblidaré mai de la vida. No sé, n’hi ha molts
de concerts, i sens dubte molts dels concerts a la Nova Jazz Cava de
Terrassa han estat màgics, per
què tocar a la teva ciutat, envoltat de la teva gent, i amb la
comoditat que m’ofereix la Nova Jazz Cava, doncs és meravellós.
Tens
algun ritual abans de sortir a l’escenari?
-
Doncs ara
ja no ho faig tant, però abans em rentava la cara tres vegades, no
sé per què, però havien de ser tres. Últimament m’estic traient
rituals de sobre, penso que el que ha de passar per què vagi tot bé
és que tu estiguis convençut del que mostraràs al concert, que
estiguis segur de tu mateix i que vagis a passar-ho bé, i fora
rituals.
Quin
és el lloc més estrany on has tocat?
-
Recordo un concert en una barca
veneciana, a Venècia evidentment, cantant cançons amb una gent que
anava conduint la barqueta, és un moment molt curiós de la meva
vida.
Has
anat canviant d’imatge al llarg de la teva carrera, et quedes amb
el bigoti? (a mi m’encanta!)
- Doncs
el bigoti sembla que ha vingut per quedar-se. Sí que els estius em
permeto un mes sense bigoti, o sense tant bigoti, per què està bé
deixar-lo reposar una mica. Però sí que m’agrada molt. El bigoti
va partir del primer musical que vaig fer, m’havia
de deixar la barba llarga i venia de tocar molt a Cadaqués, i com
que m’havia de deixar barba i tenia el cap a Cadaqués, vaig voler
fer un petit homenatge a Dalí. Va agradar molt, i el bigoti s’ha
quedat aquí.
Moltes
gràcies per aquesta entrevista!
-
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
espero que ens veiem el proper 2 de juny a la Nova Jazz Cava, com
deia abans serà un concert on li traurem punta a aquest punt soul
que hem fet durant aquests anys, on els metalls tindran molt
protagonisme, hi haurà sorpreses teatrals que
no vull desvetllar, hi haurà convidats especials molt bonics...
En
resum, és un concert que no us podeu perdre!
